Conclusions de la taula rodona sobre ETIQUETATGE I SEGURETAT ALIMENTÀRIA (14 de juny a Lleida)
Conclusions de la taula rodona
L’etiquetatge como garantia de seguretat alimentària. És suficient la informació que aporta l’etiquetatge dels aliments? És excessiva? L’etiquetatge va dirigit al consumidor, però els consumidors entenen la informació de l’etiquetatge? Quina és la informació obligatòria que han de proporcionar els envasos alimentaris? S’ha de declarar el contingut nutricional? Durant la taula rodona hem intentat donar resposta a aquestes preguntes i hem reflexionat en com contribueix l’etiquetatge a la seguretat alimentària.
Ara exposem les conclusions.
» Versió per imprimir les conclusions
CONCLUSIONS TAULA RODONA
ETIQUETATGE I SEGURETAT ALIMENTÀRIA
LLEIDA, JUNY 2007
1. La primera funció de l’etiquetatge dels productes alimentaris és informar al consumidor per a que puguin escollir lliurement els aliments coneixent les seves característiques
2. Hi ha 11 conceptes obligatoris d’acord al RD 1334/2000, que de forma general han de constar en qualsevol envàs alimentari i no sempre apareixen de manera clara.
3. La normativa exigeix que les dades siguin clarament llegibles, fàcilment visibles i no dissimulades. Es pot comprovar fàcilment anant a qualsevol establiment alimentari que no sempre es compleix.
4. Cal fixar-se bé en la denominació de venda i en la llista d’ingredients. Això té molta importància quant planifiquem les dietes dels menjadors escolars i de residències, ja que podem pensar que un producte és peix o carn i ser un preparat de carn o de peix, en aquest cas pot passar que de carn o peix només n’hi hagi un 50% o 60%, i no alimentar suficientment a la població escolar o residencial.
5. Moltes vegades té més en consideració el màrqueting comercial que la seva funció informadora de les dades obligatòries.
6. A Catalunya la Llei de Qualitat Agroalimentària tipifica les incorreccions de les dades obligatòries com a infraccions greus amb sancions a partir de 4.000 euros.
7. En el comerç minorista el compliment d’aquesta Norma General d’Etiquetatge és molt baix, el 90% dels establiments minoristes no etiqueten correctament els aliments sense envasar, com es el cas de carnisseries i peixateries.
8. Aquest incompliment de l’etiquetatge als establiments minoristes pot tenir conseqüències en seguretat alimentària, per exemple al comprar peix que ha estat congelat i descongelat, ingredients al•lèrgens …
9. La indústria alimentària està donant compliment a la obligació de informar a la llista d’ingredients d’aquells components que poden donar al•lèrgies a persones sensibles. Però també estan augmentant els casos d’etiquetatge defensiu utilitzant expressions com “pot tenir traces de…”, i aquest fet limita la possibilitat d’elecció de productes a les persones amb al•lèrgies i intoleràncies.
10. L’associació de celíacs de Catalunya demana que en les etiquetes s’expressi clarament la absència o presència d’al•lèrgens i no que no s’utilitzi indiscriminadament l’expressió “pot contenir traces de…”
11. Actualment les dades científiques demostren que el límit de 20 ppm pels productes aptes per a celíacs és un límit segur, per tant caldria legislar aquest límit com a valor a partir del qual un producte conté o no conté gluten, tal com han legislat a Itàlia i als Estats Units.
12. L’etiquetatge també pot ser una opció cultural (preséncia de carn de porc per algunes cultures), ètica ( presència d’additius, OMG, radiacions ionitzants) o una opció (característiques nutricionals).
13. Cal educar al consumidor en matèria d’etiquetatge, ja que aquest va dirigit a ells, i són els que més el desconeixen.
14. Cal un esforç per part de la indústria, establiments minoristes, administració i tècnics per etiquetar i informar correctament.