AVHIC

Ponents:

• Albert Monferrer Ballester. Director Tècnic de BDN S.L.
• José Juan Rodríguez Jerez. Director de l’Observatori de Seguretat Alimentària.
• Isidre Ferrán Allué. Veterinari de Salut Pública.

Com a moderador:

• Daniel Giménez Roig. President d’AVHIC

Conclusions taula rodona:

L’Associació de Veterinaris Higienistes de Catalunya ha elaborat les següents conclusions després de la taula rodona organitzada el passat 27 d’abril, a la Sala d’actes del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona.

En aquest acte han participat com a ponents: Isabel Mendez Mateu , Cap del Servei d’Higiene Alimentària de la Direcció General de Salut Pública del Departament de Sanitat i Seguretat Social, Anna Rosique Jové , Consultora de Global Group, M.Paz Aguilar Fernandez , Cap de qualitat de la Cadena HUSA restauració, Enric Pera i Lladó , Director de la Fundació Oficis de la Carn, Daniel Gimenez Roig , Màster en Formació de formadors i Isidre Ferran Allué com a moderador.

A l’acte hi van assistir més de 80 persones, entre representants del sector alimentari, de les empreses de formació i de les diferents administracions públiques.

• La formació és un dels mitjans per aconseguir aliments segurs i com a tal cal utilitzar-la. La formació en sí, no és l’objectiu.
• La formació dels manipuladors forma part del sistema d’autocontrol basat en l’APPCC. S’estan realitzant activitats formatives puntuals, quan s’haurien d’instaurar programes de formació continuada.
• Habitualment, la formació s’està realitzant sense efectuar cap avaluació de la seva eficàcia i, en la majoria de casos, sense realitzar un diagnòstic previ de les necessitats, ni una definició d’objectius. Tots aquests elements són necessaris per dissenyar i realitzar un programa de formació eficient.
• Cal establir criteris uniformes de control oficial dels programes de formació a les empreses alimentaries.
• Una part del sector alimentari, considera una obligació, i no una necessitat, la formació dels manipuladors. La direcció de l’empresa ha d’estar compromesa amb la formació perquè aquesta sigui eficaç.
• L’Administració hauria de poder transmetre al sector alimentari, la importància de la formació com a eina per garantir la seguretat alimentaria.
• La figura del formador és un factor clau en la formació. Cal que tingui coneixements en higiene, però també ha de tenir habilitats comunicatives. La formació del propi formador en higiene i tecnologia alimentària així com en comunicació, és imprescindible.
• Fins ara la formació ha aprofundit en el saber. Caldria dirigir la formació cap el poder i el voler, és a dir, cap al canvi d’actituds i hàbits dels manipuladors, tenint en compte la realitat social, cultural i laboral, molt diversa en el sector alimentari.

Conclusions taula rodona:

• La creació de les dependències de venda i sucursals, permet noves possibilitats al comerç minorista i centralitzar manipulacions més complexes en un sol espai, l’obrador.
• L’etiquetatge dels productes, facilitarà la traçabilitat i possibilitarà conèixer la procedència dels productes.
• Durant la taula rodona s’ha destacat el desconeixement de la norma per part del sector afectat, tot i que els gremis informen als seus associats, hi ha molts carnissers, cansaladers i xarcuters que no coneixen el nou RD. Caldria que la administració faci difusió de les noves normatives perquè el sector pugui adaptar-se, sense la necessitat de fer-ho amb motiu d’una inspecció oficial.
• El representant del gremi de cansalalder va posar de manifest la impossibilitat de sol&middo;licitar l’autorització per carnisseries, cansaladeries i xarcuteries, ja que encara no s’ha determinat qui serà l’autoritat competent. La data límit per fer aquesta sol·licitud expira al cap de sis mesos, el 14 d’abril de 2004. Considerem que s’hauria de definir ràpidament qui serà l’autoritat competent perquè es pugui complir la norma.
• S’haurien d’unificar criteris per a determinar les limitacions de la norma en quant a la comercialització a establiments de menjars preparats, que serà “excepcional i sempre que sigui una activitat restringida, marginal i localitzada”. A la taula rodona els assistents tècnics inspectors de l’administració i els assistents del sector de cansaladeries-xarcuteries van exposar criteris força divergents. S’hauries de valorar els autocontrols i la avaluació del risc sanitari de l’establiment per a definir aquesta “excepcionalitat”.
• S’hauria de definir quin serà l’àmbit territorial (municipi, unitat sanitària local, zona de salut o territori) tant per establir les sucursals, com per la distribució a establiments de menjars preparats.
• Els representants del sector van considerar injusta la limitació de productes carnis frescos a establiments de menjars preparats, i dubten que en establiments allunyats de zones industrials puguin abastar-se d’empreses amb RGS.
• El representants del sector consideren que els inspectors sanitaris haurien de fer tasques de assessorament i informació, així com que no tenen uns criteris d’inspecció uniformes en tot el territori, i demanen tolerància en les inspeccions.
• Caldria realitzar el control en les instal·lacions no permanents, com mercats ambulants, fires, etc., , ja que les condicions sanitàries són més precàries que als establiments permanents, i el control oficial és molt inferior i a vegades nul.
• Existeix el dubte entre els professionals de la carn, si es podrà seguir fent la “maquila”, per portar a coure pernils i altres transformacions a indústries amb RSI, encara que no sembla tenir arguments legals.
• Amb la nova normativa milloraran les condicions sanitàries dels establiments, les manipulacions i processos seran més segurs, i amb el suport d’un sistema d’autocontrol es reduiran els riscs sanitaris i es garantirà la seguretat dels productes que s’hi elaboren o expedeixen.